Litotelergia: El curiós cas del Cinema Gran Via de València.
Litotelergia: Fenomen englobat dins de la parapsicologia, normalment associat a fenomenologia poltergeist i també conegut com paralitogénesi, on es manifesta un llançament inexplicable de pedres des de diverses direccions, aparentment sense causes físiques ni persona causant del llançament. Aquestes pedres cauen en determinat lloc, com si procediren de diversos punts de llançament, sense saber qui les llança ni d'on procedeixen, causant danys i colpejant persones en algunes ocasions.
Curiosament, el primer cas de litotelergia del qual es té constància en la península Ibèrica, va succeir a València, a mitjan agost de 1935. Com a dada negativa, podem afirmar que donats els antecedents del famós cas del Follet de la Plaça de l'Espart, ocorregut 20 anys abans en el Cap i Casal, es va optar per no informar la premsa i intentar no donar molta publicitat al cas que ara ens ocupa: El Poltergeist del Teatre-Cinema Gran Via de València.
Certament, a penes hi ha dades sobre el cas, només el que vagament es conserva gràcies al boca a boca dels majors, que recorden com els seus pares o avis el comentaven. També hem trobat només un parell de referències bibliogràfiques, una d'elles en el llibre de Jordán Peña "Casas Encantadas. Poltergeist" de l'any 1982, on es refereix al cas del Teatre d'estiu de la Gran Via en la seua pàgina 133 i l'altra en la pàgina 276 del llibre "Poltergeist, una incómoda realidad" de Lorenzo Fernández Bueno, publicat en 2002.
EL CAS DE LA PLUJA DE PEDRES DEL CINEMA GRAN VIA. • València, 1935
Primer cas registrat de pluja de pedres (litotelergia) va tindre lloc el 13 d'agost de 1935 a València. Va ocórrer en el local en obres que quatre anys més tard seria oficialment inaugurat com el Teatre-Cinema Gran Via, situat en la Gran Via Marqués Del Túria, en el qual es realitzaven algunes funcions teatrals i de varietats o projeccions tipus cinema d'estiu, en un local en obres, per dir-ho així. Aquell dia, a última hora, mentre recollien cadires i altres components del local (cal remarcar que eren representacions temporals fins a 1939, any en què es va inaugurar com a teatre cinema), els treballadors van observar com unes xicotetes pedres van aparéixer volant del no-res, impactant contra els seients, el corredor i l'escenari.
No li van donar importància, més enllà de les típiques bromes i creença que algun xiquet estaria darrere del fenomen. Després de diversos dies de patir la citada pluja de pedres, la "pluja" es va intensificar, augmentant la grandària de les pedres i la violència del llançament, algunes d'elles com a grans cudols del pròxim llit del Túria. No va ser fins a la negativa a actuar d'algunes vedettes de l'espectacle, preses de la por, quan van decidir denunciar el fet a les autoritats, els que van inspeccionar minuciosament l'immoble i van disposar una discreta vigilància sense obtindre cap resultat. Les pedres van continuar caient durant un temps fins que un dia el fenomen va desaparéixer, com a típic poltergeist que comença i cessa sobtadament.
El citat cinema Gran Via, va funcionar, ja sense fenòmens anòmals, fins a l'any 1998, en el qual va tancar les seues portes per a convertir-se, temps després, en una cafeteria i oficines en els pisos superiors. Com a curiositat, l'última pel·lícula que es va projectar a la sala va ser la oscaritzada Titanic de James Cameron.
Text i fotografies: ©David Dasar 2021; Pinterest.