Criptozoología: La bèstia de Borbotó
Ens encaminem a la comarca valenciana de L'Horta Nord, concretament a la zona delimitada pel conegut com a Camí de Moncada a l'est, les localitats de Burjassot i Godella a l'oest i la ciutat de València al sud, zona d'horta tradicional castigada per la pressió urbanística de l'àrea metropolitana del Cap i Casal.
En aquest punt van tindre lloc uns fets fart inexplicables que ens faran aproximar-nos a un dels casos més curiosos i sorprenents de la criptozoologia de la zona en les últimes dècades i que la premsa de l'època va batejar com "El cas de la bèstia de Borbotó".
Corria el mes de maig de 1990, els dies començaven a tindre més hores de llum i les temperatures a suavitzar-se, per la qual cosa alguns veïns de les localitats abans citades, aprofitaven les vesprades per a passejar per la zona d'horta, observant les evolucions dels agricultors, conversant amb ells o relaxant-se amb el passeig pels camins entre els cultius de cítrics, xufes, carxofes...
Poc més d'un mes va tardar la premsa local a fer-se ressó del misteriós cas, que ens va fer recordar al de "la bèstia de Gévaudan".
Tot va començar amb la veu d'alarma d'alguns agricultors que van observar destrosses en alguns dels seus tarongers i llimeres, aparentment produïts per grans arpes que esbocinaven fins i tot els troncs dels arbres, com va succeir en una llimera situada en l'entrada de Borbotó que arriba des de la pedania de Massarrojos. Alertada llavors la Guàrdia Civil de la caserna situada en la pròxima població de Moncada i les policies locals de Burjassot, Godella i València a causa de la por instal·lada en els agricultors, van començar les perquisicions per a tractar d'esclarir la causa dels danys.
Alló semblava fet per arpes d'una grandària exageradament gran.
Un assolellat matí de juliol de 1990 va saltar a la premsa l'espectacular albirament que van realitzar els treballadors d'un escorxador. Mentre esmorzaven en una espècie de terrassa en el lateral superior de l'edifici, van assistir atònits a l'aparició d'un animal de color fosc que va saltar sense cap problema un mur (hui ja desaparegut) de les instal·lacions de la grua municipal de Burjassot i es va dirigir cap als horts pròxims caminant sigilosament i tal com van descriure: "amb el llom quasi pegat al sòl i amb una llarga cua". Van intentar cridar l'atenció de la bèstia, sense resultats. Va desaparéixer entre els tarongers en direcció a la coneguda Alqueria Del Pí, (no és el conegut restaurant situat a uns centenars de metres d'ací), edifici que en aquells dies es trobava en estat d'abandó i amenaçant ruïna. Aquesta construcció, joia del gòtic civil valencià d'origen possiblement anterior al segle XVI, va resultar ser una de les zones més associades amb la bèstia, ja que en molts albiraments, les seues fugides eren cap a aquella alqueria.
L'arribada de la Policia Local de Burjassot, alertada pels treballadors de l'escorxador, va poder constatar, segons ens indica la premsa de l'època, la presència d'unes petjades catalogables com les d'un felí d'entre quaranta i cinquanta quilos de pes. Més combustible per a la foguera de la por que s'estava instal·lant entre els agricultors de Borbotó, que van arribar a atendre els regs nocturns dels seus camps, armats amb escopetes de caça o fins i tot acompanyats de policies rurals i guàrdies civils.
Molts testimonis de l'aparició d'aqueix dia no estaven d'acord a la versió que indicaven les petjades, ja que segons deien, la seua manera de moure's no semblava el d'un felí, però tampoc el d'un gos salvatge com apuntaven els rumors des de les primeres aparicions. Es va arribar llavors a parlar d'un ós o d'algun animal "exòtic", possiblement fugit de l'habitatge d'algun veí amb alt poder adquisitiu i resident en alguna urbanització pròxima, que hauria ocultat la seua existència per la il·legalitat de tindre aqueix tipus d'animals en el domicili particular. La veritat és que mai es va poder confirmar aquesta hipòtesi.
Els suposats albiraments de la criatura van continuar succeint, arribant a donar-se avisos des dels voltants de la localitat de Moncada, però la investigació va arribar a un punt mort.
L'equip de La Puerta 13, segueix recopilant informació sobre el cas y esperem actualitzar molt prompte aquest artícle.
Text i fotografíes: ©David Dasar 2021
Agraïment especial a A. Villacañas y al diari Levante-EMV