El següent cas ens porta a localitat valenciana de Manises la nit de l'onze al dotze de novembre de 1979, un cas que, dies després d'haver succeït, passaria a la història mundialment conegut com "l'incident OVNI de Manises".

Un dels principals protagonistes del succés, el comandant Javier Lerdo de Tejada, comptava llavors amb 34 anys i prop d'unes 8000 hores de vol al seu historial.

Tot va començar després de l'enlairament a Palma del vol JK-297 a bord de l'avió Súper Caravelle de la companyia TAE (treballs aeris i enllaços) sobre les 22:45h de l'onze de novembre, després de fer la primera escala d'un viatge que anava a transportar des de Salzburg (Àustria) fins a les Illes Canàries a 109 passatgers, en la seua majoria turistes jubilats.

Eren ja les 23.04 de la nit, quan volant a 21000 peus, el comandant Lerdo de Tejada i el seu copilot, Ramón Zuazu, van rebre una estranya comunicació procedent del control de trànsit aeri de Barcelona, que els supervisava, en la qual els preguntaven si estaven captant algun senyal de SOS. Segons el control de Barcelona, aquest senyal procedia d'unes 40 milles al nord-est de la ciutat de València, prop del seu rumb. La tripulació del Súper Caravelle va captar el senyal, però no va poder dilucidar el seu origen, per la qual cosa van decidir apagar les llums de la cabina i observar el cel nocturn.

Després d'uns minuts i ja havent aconseguit l'altitud de 23.000 peus, Francisco Javier Rodríguez, tercer membre de la tripulació de cabina, va advertir als pilots de la presència d'una altra aeronau amb unes potents llums roges, al costat esquerre del seu avió i a una distància aproximada de 4 milles. Ràpidament després d'observar l'objecte, el comandant es decideix a preguntar al control aeri de Barcelona si hi havia algun altre "trànsit" pròxim, al que Barcelona respon amb un simple "negatiu, no hi ha cap trànsit notificat en la zona. És vosté l'únic en la ruta Eivissa-Alacant".

Comencen llavors una sèrie de comprovacions sobre que podia ser aquell altre trànsit que volava tan prop del Súper Caravelle i si era possible evitar un possible incident amb aquest.

El nerviosisme de la tripulació comença a augmentar quan observen atònits el sobtat canvi d'altitud d'aquella aeronau que semblava col·locar-se a la seua altura i després entre les cotes 2,7/2,6 (entre 27 i 26000 peus), per la qual cosa comencen un ascens d'altitud del vol TAE 297.

Després d'observar com l'objecte no identificat es col·loca ràpidament a la seua mateixa altitud, el capità torna a comunicar amb el control aeri per a indicar literalment "el tenim cada vegada més a prop, distingim dues llums roges però cap *flashing(llums de navegació dels avions)".

Lerdo de Tejada fa pujar al Súper Caravelle fins a la cota 280, uns 28000 peus d'altura i l'objecte torna a pujar, però aquesta vegada molt més ràpidament.

En constatar que l'objecte continuava situant-se a una distància que violava les lleis de seguretat aeronàutica i que podia provocar una col·lisió en qualsevol moment, (arribant a estar a menys de mitja milla del seu avió) passats quasi 10 angoixants minuts de perillosa companyia d'aquella aeronau i visiblement nerviós, el capità decideix interrompre el seu rumb original i posar rumb a València, la qual cosa comunica de manera decidida al control aeri de Barcelona.

Després d'un canvi de freqüència de ràdio a una més directa entre Barcelona i el TAE 297, el control aeri pregunta a Lerdo De Tejada si desitja que s'avise a algun interceptor de la defensa, la qual cosa és resposta afirmativament des del Súper Caravelle.

Mentrestant, en el control aeri de Barcelona, després de no detectar res en les seues pantalles de radar, i després de preguntar al control aeri de Palma infructuosament, comuniquen amb defensa, també sense cap resultat sobre l'aparició de l'objecte no identificat, ni en el radar Pegàs de la base de Torrejón, centre de comandament de l'exèrcit de l'aire, ni en l'EVA-5 situat en l'alacantina serra d'Aitana. En demanar explicacions, són informats per personal de l'aeroport de Manises, sobre la presència de fins a tres objectes als seus voltants.

El temps continuava corrent, el TAE 297 comunica que segueixen amb l'objecte a prop a unes 64 milles de València. Finalment, aproximadament a unes 10 milles de distància de l'aeroport de València, l'objecte no identificat es retira i deixa d'acompanyar al Súper Caravelle, per la qual cosa la tripulació, més tranquil·la, decideix gastar el màxim combustible abans d'aterrar.

Es compleixen les 23:50h quan per fi pren terra el Súper Caravelle de la companyia TAE en l'aeroport de Manises-València, sent la tripulació rebuda pel mateix director de l'aeroport, Don Miguel Morlán, que anys més tard declararia que els va notar "pàl·lids i descompostos".

Minuts abans de les 12 de la nit, els passatgers del vol 297 són finalment desembarcats i reallotjats a un pròxim hotel conegut per molts valencians, que en l'actualitat encara existeix.

Al mateix temps, comencen a succeir albiraments d'estranyes llums sobre les instal·lacions aeroportuàries i les pròximes poblacions de Manises, Xirivella, Mislata i la mateixa València, confirmant l'albirament el personal de la torre de control, personal de pista, militars de la contigua base aèria i fins al llavors cap de seguretat de l'aeroport, Don Salvador Tomás.

No obstant això, la missió militar d'intercepció de l'objecte (anomenada scramble en l'argot militar) no començarà fins a passades les 00:30h de la matinada, quan de la base aèria de "Los Llanos", a Albacete, enlaira un avió Mirage F1, que era un tipus d'avió més adequat per a aquesta mena d'accions que els veterans Mirage 3, (que sí que es trobaven en la base militar situada també en les instal·lacions de Manises) tornant a la citada base, amb més incerteses que respostes, prop de dues hores després. D'aquesta missió, duta a terme pel llavors capità de l'Exèrcit de l'Aire Fernando Cámara, no es coneixerien els detalls fins a l'any 1994...

No serà fins al matí del dia 12 de novembre, després d'uns comentaris al llavors ministre de transports, senyor Sánchez Terán, que es trobava de visita oficial en l'aeroport, quan comence a circular el rumor entre els periodistes sobre l'incident esdevingut la nit anterior i a partir d'ací faça eclosió la seua difusió en mitjans de comunicació.

Fins ací el relat dels fets, però, què va succeir amb l'avió militar enviat per a interceptar a l'objecte? I què era aquell objecte?

Com déiem abans, no va ser fins a algun temps després, quan es va començar a conéixer la vertadera magnitud de l'incident, descobrint detalls com ara les declaracions del pilot militar que va perseguir a l'objecte no identificat o com que des de la torre de control de Manises es van estar albirant, durant prop de 2 hores, les evolucions dels fins a tres objectes anteriorment citats, que van campar a pler pels voltants de l'aeroport i de la base aèria de Manises.

A les declaracions del citat pilot militar es van recollir dades com ara que el control aeri militar Pegàs el va informar que havia de posar rumb a València, perquè s'estaven observant estranyes llums sobre la pista de l'aeroport i el port de la ciutat. També el van informar que tinguera preparat l'armament i la llum d'identificació d'objectius que disposava el seu avió.

En qüestió d'uns 10/12 minuts arribà a la vertical de València a una altura d'uns 31000 peus, però el radar del seu Mirage no era capaç de detectar res. Segons les declaracions del pilot, no va ser fins al moment en el qual va començar a donar voltes a més baixa altura sobre València quan van començar les anomalies. Primer, va començar a tindre una interferència en la ràdio, semblant a una sirena, en totes les freqüències que va arribar a provar(molt pareguda a l'escoltada per Barcelona i el TAE 297), i posteriorment va albirar per fi una llum roja pròxima a la ciutat del Túria, començant llavors la persecució a aquella llum en direcció sud-sud-est, llum que ràpidament va accelerar fins a desaparéixer en direcció a Àfrica, per la qual cosa el caça va posar de nou rumb a València.

De nou a la capital del Túria, ni el radar del Mirage ni el de l'armament que portava, eren capaços de veure cap objectiu, però el capità va albirar una altra llum roja davant seu a una altura d'aproximadament 20000 peus, per la qual cosa després de comunicar amb Pegàs, va iniciar una nova persecució en direcció a Terol-Saragossa, però el Mirage encara volant a 1100Km/h, no semblava acostar-se a l'objecte. Va demanar permís per a superar la velocitat del so amb l'avió i amb això va aconseguir acostar-se una mica a la llum no identificada, al que el citat objecte va respondre accelerant més, sent impossible acostar-se més amb l'avió. Per a llavors, el comandament aeri militar, ja detectava alguns objectes en el radar.

Els sistemes d'alerta del Mirage, comencen a avisar al capità Cámara, que l'aeronau està sent enfocada ("il·luminada") amb un sistema de detecció d'objectius, dels quals solen utilitzar-se abans de l'atac amb míssils, possiblement des del propi objecte no identificat, la qual cosa en l'argot militar es defineix com un "blocatge". El capità arribà a observar la forma de l'objecte estrany, definint-la com a tronc-cònica o de copa invertida. Va intentar filmar l'objecte amb els equips a bord del Mirage, però sense èxit, ja que pel que sembla van quedar com bloquejats, segons les seues declaracions.

El llibre "Incidente en Manises" de Juan José Benítez, recull en un dels seus paràgrafs una informació no confirmada ni desmentida fins hui, per cap dels seus protagonistes, ni el llavors capità Fernando Cámara ni el seu interlocutor en el control militar Pegàs de Torrejón, en la qual literalment el pilot del caça demana instruccions amb la pregunta en to d'humor, "Llavors què faig, ho tire d'Espanya?"

Pegàs demana llavors al Mirage, que done la volta i es dirigisca de nou cap a València, ja que en la vertical de Sagunt també s'està albirant una llum estàtica i igualment anòmala, per la qual cosa el capità Cámara posa rumb a València.

En arribar als voltants de la citada vertical de Sagunt, comença de nou a sonar una interferència en la ràdio, idèntica a la qual sonava a València i observa una llum blanca que emana d'un objecte en forma de disc, que ràpidament accelera per a mantindre's a distància de l'avió militar i impedir el seu abast, allunyant-se finalment en direcció cap a Menorca, a major velocitat que l'avió militar. De nou es repeteix el senyal d'avís de "blocatge" com en l'objecte anterior.

Davant la impossibilitat de donar caça a l'objecte, amb el combustible sota mínims i sent el seu avió "il·luminat" per un radar d'escombratge continu com l'utilitzat en els míssils aire-aire, el pilot del Mirage acorda amb Pegàs el retorn a la seua base, en la qual finalment pren terra satisfactòriament, segons el llibre de J.J.Benítez "sent encara il·luminat pel suposat radar que li estava blocant".

Cal destacar, que al setembre de 1980 el diputat socialista Enrique Múgica va demanar oficialment una explicació de l'ocorregut al govern. La resposta que va rebre el diputat afirmava que no existia prova de l'existència física de l'objecte o objectes, només de 'llums', l'origen de les quals encara s'estava investigant.

Com comentàvem, no va ser fins a l'any 1994 quan es va desclassificar l'informe del Ministeri de Defensa, en el qual s'esmentava, com a curiositat, l'albirament d'un testimoni anònim eixe mateix 11 de novembre de 1979, des d'una parada d'autobús en Sant Adrià de Besós, en la confluència amb la carretera nacional de Barcelona a Mataró, sobre les 20.15 hores, davant diverses persones més que esperaven l'autobús. El testimoniatge va afirmar que tres o quatre minuts després, la zona va quedar a les fosques. Va incloure un dibuix en la seua comunicació al Ministeri.

El citat informe també va incloure una referència a la notícia apareguda en el diari Pueblo del 21 de novembre de 1979, sobre l'albirament d'una llum blanca per un mecànic de Sóller(Mallorca), amb fotografies incloses, preses la mateixa matinada de l'11 al 12 de novembre de 1979.

La conclusió del citat informe va ser la següent:

"Es confirma l'existència d'un trànsit no identificat en la zona, de procedència desconeguda." 

Les possibles explicacions "racionals" a l'albirament.

Una de les explicacions proposades atribuïa la procedència dels objectes a alguna aeronau militar utilitzada per la VI Flota de l'Armada dels EUA, que realitzava unes maniobres en la zona d'Almeria en aqueixes dates, fins i tot afirmant que el blocatge electrònic del Mirage F-1 procedia d'un potent sistema de guerra electrònica estatunidenca, desmentint totes dues hipòtesis el propi departament d'Estat nord-americà.

Una altra explicació més recent dels fets, proposta per primera vegada per la Fundació Anomalia, i recollida en el llibre "El expediente Manises" de l'autor Juan Antonio Fernández Peris, afirma que les llums vistes per la tripulació del Súper Caravelle i del Capità Fernando Cámara, eren en realitat les flamerades de les torres de combustió de la refineria de Escombreras, al costat de Cartagena. Aqueix dia, la visibilitat era excepcional, la qual cosa combinat amb un efecte d'inversió tèrmica, haguera fet possible que les flamerades foren visibles des de l'avió, aparentant estar al cel. La tensió i les condicions atmosfèriques anòmales van fer que el pilot del Mirage estiguera predisposat a perseguir qualsevol llum que vera al cel, recordant que a eixes dates diversos planetes eren visibles i brillants a causa de les condicions atmosfèriques.

Les interferències patides van ser atribuïdes a possibles contramesures electròniques per part de la Sisena Flota estatunidenca, que en trobar-se en situació d'alerta per la crisi dels ostatges a l'Iran i volent evitar un conflicte diplomàtic amb l'estat espanyol, van desmentir rotundament en el seu moment. Concretament es va arribar a insinuar que el culpable era el vaixell porta-helicòpters USS Iwo Jima, controvertida nau equipada amb l'últim en guerra electrònica, que es trobava atracada en el port de València.

Les reaccions a aqueixes hipòtesis "racionals" no es van fer esperar, declarant en diversos mitjans de comunicació, el que és actualment Coronel en la reserva Fernando Cámara, pilot del Mirage F1, el no estar d'acord amb elles:

- "Conec molt bé Escombreras, he vist centenars de vegades les seues flames des de l'aire. El que fa aquestes conjectures, és que mai ha volat un avió, ni sap el que estar en l'aire. Jo sé molt bé el que vaig vore! A més aqueixa llum anava en direcció Saragossa i no cap a Múrcia".

Aquestes hipòtesis tampoc aprofundeixen en les circumstàncies que van portar a decidir pel comandament aeri militar, l'eixida en "Scramble" d'un reactor militar a la recerca d'objectes sòlids, observats visualment des de terra, fotografiats i finalment registrats en el radar.

En l'actualitat, els protagonistes del cas que han volgut fer declaracions en mitjans de comunicació, continuen sostenint que com en l'informe del Ministeri de Defensa, l'incident va ser provocat per objectes de procedència desconeguda.

Estem davant un dels casos d'ufologia que més impacte ha tingut en la història, per la seua transcendència, els seus protagonistes i sobretot per la conclusió de l'informe oficial.

Un altre dels misteris propers...

Text: © David Dasar 2020

Fotos: © David Dasar; pxhere.com