La València negra. El Crim del "Cine Oriente".

Ens situem a València, el 30 de juny de 1.950. En les proximitats del ferrocarril a Barcelona, en l'actualitat l'Avinguda de Filipines, un guarda-agulles de la Renfe troba un paquet sospitós mig submergit en una séquia. Conté les extremitats inferiors i superiors d'un cadàver dins d'un cistell de palla i en estat de putrefacció. Pel que sembla són d'una dona, ja que estan depilats i amb les ungles pintades.

La Comissaria de Russafa inicia llavors les diligències esclaridores de les causes de tan macabra troballa.

Tres dies després, en un solar del carrer Sueca, cantonada a la de Dénia, just amagada darrere d'un quiosc, apareix una caixa gran i en el seu interior dos sacs, lligats amb cordes, incloent cadascun d'ells la meitat d'un tronc humà, seccionat per la cintura i en estat de descomposició.

El vigilant nocturn del barri(el seré de l'època) és el primer a veure'l, i afirma que algú ha hagut de deixar-lo allí fa poc temps, perquè a penes uns moments abans, estava conversant amb l'esposa del conserge del "Cine Oriente", però afirma que va haver de deixar-la per a acudir a una crida.

En tornar, minuts després, va trobar la caixa a la cantonada i després de comprovar el seu contingut, va donar avís a les autoritats.

Aquesta segona troballa intensifica les gestions policials, vigilant-se especialment el sector dels carrers Dénia i Sueca, perquè les circumstàncies amb què el paquet ha sigut depositat revelen que el mateix procedeix del pròxim veïnatge. Fins i tot es concreta alguna cosa més: els espectadors del citat cinema i els veïns de l'immoble en què funciona l'espectacle es queixen d'una pudor molt perceptible, atribuït per l'amo del local a les rates mortes a causa del verí que col·loquen per a erradicar-les. Fins al Cap Superior de Policia de València intervé personalment en l'assumpte.

Malgrat l'explicació del propietari del cinema, els investigadors relacionen les olors amb les troballes i centren més la investigació al cinema Oriente i el seu personal.

Pretenen interrogar al conserge, però no és possible, ha eixit precipitadament cap a Barcelona després de la recepció d'un telegrama la nit anterior a la seua eixida.

Aqueix és el motiu que manifesta la seua dona i netejadora del cinema, María López Ducos, i així li ho diu al vigilant nocturn amb el qual conversa fins a altes hores de la matinada, una vegada finalitzada la funció de cinema, al·legant que no pot dormir a causa de la calor.

El vigilant no es creu això del telegrama, hauria passat per les seues mans en entregar-lo el repartidor la passada nit i ell no va veure a ningú.

La Policia sap aquestes i altres coses en aparença menys significatives, com que María no està casada, sinó que és la companya sentimental de Salvador Rovira Pérez, conserge del cinema Orient, de quaranta-cinc anys i amb antecedents policials. Ell té esposa legítima, encara que es troba separat d'ella des de fa set anys, passant-li una pensió. Des de llavors viu amb María López, dona coneguda en el barri pel seu caràcter, la seua complexió física i que, pel que sembla, està molt enamorada d'ell, també amb fama de faldiller i bevedor en el barri.

La policia té constància d'altercats entre la parella amb fortes renyines, saldades per totes dues parts amb esgarrapades i hematomes.

És llavors quan una neboda del conserge, alarmada perquè el seu oncle va marxar a Barcelona sense maleta, comença a fer sospitar de la versió difosa per María que fins i tot afirmava a la policia que Salvador pensava passar a França(hem de recordar que era època franquista).

Interrogada María López, torna a donar la seua versió sense fissures ni contradiccions, i un registre efectuat en el seu domicili resulta infructuós, però els agents constaten que la fetidesa és més perceptible, sens dubte per estar pròxim al lloc on s'acumulen les rates mortes, afirmen.

Aqueix domicili, en el qual comparteix vida amb el conserge, està contigu al cinema i és cedit per l'amo del mateix a la parella, mentre treballaren en ell.

 Li la deixa en llibertat, però s'ordena la seua estreta vigilància. A penes torna al domicili comença a cremar espígol, la qual cosa provoca més sospites de les forces de l'ordre.

Torna a practicar-se un nou i minuciós registre a casa del conserge i la netejadora, però en aquesta ocasió la policia troba una espècie de passatge directe a la part posterior del cinema. En aqueix xicotet traster apareixen papers idèntics als quals embolicaven les restes humanes trobades; una barra de ferro amb restes de pèls i sang; una serra; un ganivet de carnisser, i finalment, davall d'una biga, a l'interior d'una caixa de galetes amagada, troben un cap humà cobert de terra i fem per a dissimular l'olor.

María llavors ja no nega res i relata la seua versió dels fets:

Compta que el 27 de juny, sobre les nou del matí, van tindre una renyina; en espentar-li, Salvador va caure d'esquena, colpejant-se contra un pivot d'una biga i morint en l'acte. Ella creient que està esvaït, ho fica al llit en el llit i dorm amb ell a la nit sense estranyar-se que no es moga.

Els investigadors comencen a unir les peces del puzle.

Com estava completament sola i ningú els havia escoltat aquesta vegada, va posar-se a la feina i va intentar desfer-se del cadàver.

Proveïda d'una serra d'arc i un ganivet de carnisser, l'esquartera amb increïble rapidesa i destresa. Forma tres lots:

• El primer conté les extremitats, que depila i maquilla acuradament per a simular que eren de dona i així dificultar la identificació, ho llança en la séquia pròxima a la via fèrria del que hui és el carrer de Filipines.

• el segon, conté un tronc seccionat de manera que no es distingisquen els pits i també depilat, l'abandona amb massa precipitació al cantó del carrer Sueca amb Dénia, pel que sembla, en ser quasi descoberta pel vigilant nocturn, aprofitant la seua absència en ser avisat per a un servei.

• el tercer, el cap, l'oculta en el quart on és trobat en practicar el registre, darrere de la pantalla de projecció.

L'esquarterament accelera la descomposició, encara que rep un respir gràcies a la inconscient ajuda de l'amo del cinema amb la seua història de les rates mortes.

La incessant crema d'espígol constatada pels investigadors, els indueix a practicar el registre final.

Difícil resulta creure la seua versió dels fets, ja que encara que hi ha una barra amb restes de pèls i sang, el crani del cadàver no presenta cap lesió, però es dona per vàlida.

Com a curiositat tècnica assenyalar que els funcionaris del Gabinet d'Identificació de la Prefectura de València aconsegueixen les necroimpresions digitals, en desprendre la pell palmar del cadàver en forma de guant i sotmetre-la a tractament de deshidratació i enduriment per espai d'uns dies, tot això en una època en la qual ni tan sols es coneixia l'ADN.

Confrontades les empremtes dactilars amb les targetes decadactilars obrants en els arxius del Gabinet valencià, són identificades com a pertanyents a Salvador Rovira Pérez, casat, xofer, fill de Salvador i de Carmen, natural de Beniel (Múrcia), domiciliat a València, carrer Sueca, n° 22.

Va ser la fitxa policial del conserge(veient els seus antecedents penals) la que serviria d'identificació final de les restes i li faria passar a la macabra història del crim com "l'esquarterat del Cine Oriente".

Es va sospitar i es va parlar de la possible ajuda a l'esquarterament per part d'una neboda de María Ducós. Aqueixa neboda, casualment, era treballadora del cabaret Mogambo i amiga de la seua propietària, Mercedes Viana, que moriria anys després en la finca maleïda de Tres Forques...

María González va ser condemnada amb un atenuant equivalent a l'actual homicidi involuntari i molts anys després va reaparéixer, segons alguns testimoniatges, vivint en el barri del Carmen, prop del carrer Corona. Aqueixos testimoniatges asseguren que era una anciana de mirada perduda a la qual es coneixia pel seu caràcter, que anava a comprar diàriament al mercat de Mossen Sorell, encara que no tenia tracte amb el veïnat.

Una vegada allí, se li perd la pista per sempre...

Text i fotografies: ©David Dasar 2019

Referències: Criminalia.com;Valenpedia/Las Provincias;Levante-EMV;Wikipedia...